AMPA Marcel·lí Moragas

Aquesta entrada es per expressar la meva opinió particular que no te perquè ser la de tothom ni molt menys la de l’AMPA.

Però avui estic realment enfadada amb tots els pares que ahir “VAN PASSAR DE TOT”, si, no se com expressar-me d’un altre manera però després parlem que els nostres fills no posen interès en res i es que nosaltres els hi donem el nostre exemple en lo bo i en lo dolent.

A que em refereixo? dons ahir hi va haver les eleccions dels pares i mares per elegir als representants del consell escolar i nomes hi varem votar 52 persones de les 613 que hi podien votar. Poc mes del 8% dels pares i mares van expressar les seves opinions a traves del vot.

Si ja se que TOTS estem molt ocupats!!! però segur que MOLTS no ho estaven tant com diuen o no els hi hagués costat pas massa acostar-se a fer 3 creuetes a un paperet… seria bo que cadascú s’analitzi a ell mateix i reflexioni sobre si realment era o no possible d’anar-hi i votar…

… desprès per queixar-nos correm’hi tots, que si això no m’agrada, que si això no esta be, que podrien fer això o allò altre, que si … per queixes que no quedin, això si ben sentadets i arrepapats a la poltrona no fos que ens despentinéssim o encara pitjor que no ens enganxin per fer coses, ja que mentre hi hagi burros que ens ho facin tot, es mes divertit queixar-se i no fer res.

Per desgràcia el que va passar ahir no es un fet puntual, en moltes altres ocasions tampoc no hi  ha participació ni col·laboració dels pares…  Si demanem esforç als nostres fills, esforcem-nos els pares!!!

Noticia de EL PERIODICO del 13 de Novembre

Els nens catalans de 12 anys gestionen 2.400 euros anuals
• Un estudi alerta de la gran quantitat de diners de què disposen els adolescents

• Els menors gasten de mitjana 130 euros al mes, tot i que sols el 43% rep una paga

Read the rest…

Que penseu de les proves d’avaluació al final de Primària? estimularan als nostres fills per l’estudi o els generarà por al possible fracàs? Avui en parla Pilar Benejam a El Periodico:

Caldria recordar que els infants i joves no aprenen pel fracàs ni pel càstig, aprenen quan el que fan els produeix la satisfacció de veure que poden superar les seves dificultats i que són apreciats i considerats com a persones. Això mateix podríem dir dels mestres.

QUAN ES parla d’avaluació, es proposa una sana competència. Cal deixar de tractar l’educació com una empresa mercantil. Els alumnes, els mestres i les escoles no han de competir entre ells. El que han de fer tots és voler millorar comparant-se sempre amb ells mateixos i avançar gràcies a la col.laboració de tots. Res més trist que ser l’últim de la classe, però res més estúpid que creure que un és el primer d’alguna cosa. Deixem, si us plau, de parlar de manca d’exi- gència quan hi ha tant de fracàs escolar.

Pilar Benejam Catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials (UAB).

Article sencer a El Periodico